Joan Giménez Blasco repassa la transformació política, social i econòmica de Mataró entre 1950 i 1977 en una conferència organitzada per les Aules Sènior de Mataró.
El Teatre del Foment Mataroní va acollir dimecres 28 d’octubre una nova conferència del cicle de les Aules Sènior de Mataró, dedicada aquesta vegada a la història contemporània de la ciutat. Sota el títol «Mataró 1950-1977. Hegemonia, declivi i ocàs del franquisme», l’historiador i investigador mataroní Joan Giménez Blasco va oferir una aproximació a les transformacions polítiques, socials i econòmiques que van marcar Mataró durant els darrers anys de la dictadura franquista i els inicis de la transició democràtica.
L’acte va ser presentat pel president de les Aules Sènior, Antoni Vilà, que va donar la benvinguda als assistents i va introduir el conferenciant, un dels principals especialistes en la història moderna i contemporània de Mataró i el Maresme.
Autor de nombrosos estudis sobre la història local i distingit en diverses ocasions amb el Premi Iluro de Monografia Històrica, Giménez Blasco ha desenvolupat una extensa trajectòria de recerca sobre la societat, l’economia i les institucions de la ciutat, que l’ha consolidat com un referent en la historiografia mataronina.
Una societat sota el control del règim
La conferència va començar amb una anàlisi de l’hegemonia del franquisme i del protagonisme absolut de la figura de Francisco Franco, que era objecte d’un culte gairebé diví. El règim controlava tots els àmbits de la vida pública i política, mentre que les llibertats individuals i col·lectives estaven severament restringides.
En aquest context, el conferenciant va recordar que el sistema electoral només permetia participar en les eleccions municipals, i que el dret de vot estava limitat als caps de família, excloent-ne expressament les dones. També va destacar el caràcter retrògrad de la societat de l’època, amb exemples com el fet que encara el 1967 estigués mal vist que les dones vestissin pantalons.
Malgrat aquest control, una part de la societat començava a qüestionar el sistema i a impulsar canvis. El turisme, una important font d’ingressos per al país, va tenir un paper destacat en aquest procés, ja que l’arribada de visitants europeus va contribuir a introduir noves formes de vida i maneres de pensar.
Giménez Blasco va subratllar que el franquisme no va desaparèixer únicament amb la mort de Franco, sinó que el sistema havia esdevingut insostenible. En aquest sentit, va recordar que encara el 1972 hi havia sectors disposats a defensar el règim fins i tot amb les armes, com la Guàrdia de Franco.
La transformació demogràfica i urbana de Mataró
Un dels aspectes centrals de la conferència va ser la profunda transformació demogràfica i urbanística que va experimentar Mataró durant aquells anys.
Entre 1940 i 1980, la població de Mataró i de Catalunya es va triplicar, en bona part a causa de l’arribada de persones procedents d’altres territoris de l’Estat espanyol, que venien a buscar feina i unes millors condicions de vida.
Aquest creixement accelerat va comportar una expansió urbana desordenada, amb la creació de nous barris sense criteris urbanístics adequats i sense serveis essencials com l’aigua corrent o el clavegueram. El barri del Callao, entre d’altres, va veure com s’hi construïen barraques per donar resposta a les necessitats d’habitatge d’una població en creixement.
El conferenciant també va recordar les dificultats de la vida quotidiana durant la postguerra, marcada pel racionament i per les crides constants a la generositat i la solidaritat de la població.
De l’agricultura al pes de la indústria tèxtil
La història econòmica de Mataró durant el període també va ocupar una part important de l’exposició.
La ciutat va passar d’una economia amb un important component agrícola a una estructura cada vegada més industrialitzada, amb el sector tèxtil com a principal motor econòmic. El seu pes va arribar a representar el 71 % de l’economia local, una dependència que es faria especialment evident amb la crisi econòmica de 1975-1977.
Giménez Blasco va repassar també l’evolució de l’activitat agrícola i exportadora. Durant una etapa, Mataró va destacar per l’exportació de grans quantitats de patates, especialment al Regne Unit. Quan aquest mercat va perdre força, la producció de clavells destinada a l’exportació va prendre el relleu, fins que l’arribada de productes procedents de l’Amèrica Llatina va acabar afectant també aquesta activitat.
De l’alcaldia franquista als primers passos de la transició
En l’àmbit polític local, la conferència va repassar els anys dels alcaldes Pedro Crespo, exmilitar i defensor del règim, designat pel governador civil, i Antoni Martí Coll, també militar, però qüestionat pels sectors més afins al franquisme.
Amb Martí Coll es van començar a produir els primers passos cap a la transició, que tindria continuïtat amb Francesc Robert, enginyer agrònom.
A finals dels anys seixanta van aparèixer els primers partits polítics clandestins, mentre augmentava l’oposició al règim. Entre els episodis destacats, el conferenciant va recordar la dinamització del Monumento a los Caídos, el 18 de gener de 1974, així com la llarga llista de mataronins que van ser detinguts per la seva activitat política o social.
La conferència també va abordar els primers canvis dins l’Església, que van contribuir a transformar el panorama social i polític, fins a arribar a les primeres eleccions generals i, posteriorment, a les municipals, que van obrir una nova etapa en la història de la ciutat.
Amb aquesta conferència, les Aules Sènior de Mataró continuen oferint espais de divulgació i reflexió sobre la història, la cultura i la societat, apropant als seus associats i al conjunt de la ciutadania el coneixement de figures i episodis que han contribuït a configurar la Mataró actual.
