L’arqueòleg Joaquim Garcia Roselló va oferir dimecres passat una conferència al Foment Mataroní on va reivindicar la importància de la vil·la romana de Torre Llauder i va denunciar les pèrdues irreparables que ha patit el patrimoni arqueològic de Mataró al llarg del temps.
La sala gran del Foment Mataroní va acollir dimecres 8 d’abril, a les sis de la tarda, la conferència “Torre Llauder, un jaciment arqueològic desafortunat”, a càrrec de Joaquim Garcia Roselló, llicenciat en Geografia i Història i doctor en Història, amb una llarga trajectòria com a arqueòleg municipal de Mataró i director d’excavacions a la ciutat i la comarca. L’acte, organitzat per les Aules Sènior de Mataró, va ser presentat pel seu president, Antoni Vilà.
Garcia va iniciar la seva intervenció destacant la gran importància de la vil·la romana de Torre Llauder, considerada una residència senyorial de primer ordre. El jaciment s’ubica sota una antiga torre de guaita del segle XVI, a partir de la qual posteriorment es va construir una masia que li donà nom, avui en dia desaparegudes.
Les primeres troballes identificades com a romanes daten del segle XIX, però no va ser fins al 1961 que Marià Ribas va iniciar les primeres excavacions sistemàtiques. La descoberta d’un mosaic va marcar un punt d’inflexió i va permetre ampliar la zona excavada gràcies a un acord entre el propietari dels terrenys i l’Ajuntament. Durant tota la dècada dels seixanta, Ribas va liderar les excavacions i va impulsar la creació de la secció arqueològica del museu de Mataró.
Tot i aquests avenços, la dècada dels setanta va comportar un fort impacte negatiu per al jaciment amb la urbanització del Pla d’en Boet. La pressió popular va aconseguir, però, preservar una part de l’espai, però només el 20% de l’extensió original es va salvar, mentre que el 80% restant va quedar destruït. Aquesta pèrdua dificulta avui la comprensió global de l’explotació vinícola que sustentava la vil·la.
Durant anys, les restes van romandre a la intempèrie, fet que en va accelerar el deteriorament. No va ser fins al 2009 que s’hi va instal·lar una carpa protectora, prevista inicialment per a una dècada però encara vigent, que cobreix només una part del jaciment. Malgrat tot, l’espai es manté obert al públic.
Després de les excavacions inicials, no es va reprendre l’activitat arqueològica fins als anys vuitanta, coincidint amb treballs de restauració dels mosaics. Més recentment, entre 2014 i 2023, es va dur a terme una nova intervenció destacada, convertint el jaciment en un campus universitari vinculat a la UAB i amb participació d’estudiants de la UB.
Garcia també va abordar els orígens de l’explotació vinícola de la zona, documentats entre els segles XV i X aC, així com el perfil dels propietaris de la vil·la, personatges de gran rellevància social i política amb vincles estrets amb l’emperador romà, tal com evidencien diverses inscripcions trobades.
En la part final de la conferència, l’arqueòleg va fer un repàs crític de l’estat del patrimoni arqueològic de Mataró, posant èmfasi en la seva degradació i en els casos de destrucció, com el del jaciment funerari de Ca la Madrona, actualment afectat per la construcció d’un edifici. La seva intervenció va concloure amb una crida a la preservació i a una major consciència col·lectiva sobre el valor del patrimoni històric.
10 d’abril de 2026
