El Foment Mataroní ha acollit avui, a les 6 de la tarda, la conferència “Diari de Joan Costa Estapé. Un mataroní a la campanya de Filipines (1892-1896)”, organitzada per les Aules Sènior de Mataró d’Extensió Universitària i impartida per la historiadora Assumpta Muset i Pons.
L’acte, presentat pel Sr. Antoni Vilà, president de les Aules Sènior, ha girat entorn del diari personal de Joan Costa Estapé, un jove de Mataró que l’any 1892, amb només 23 anys, es va allistar com a soldat voluntari per anar a Filipines a sufocar les rebel·lions a la colònia espanyola, tot i fer-ho en contra de la voluntat de la seva família.
La conferència ha anat a càrrec d’Assumpta Muset i Pons, doctora en Història per la Universitat de Barcelona i màster en Gestió d’Institucions Culturals per la Universitat Internacional de Catalunya. Muset, nascuda a Collbató el 1957, ha estat professora d’Història Econòmica i Mundial i és autora de diversos estudis sobre història i cultura catalana dels segles XVI al XVIII.
Joan Costa va marxar del Port de Barcelona amb el vapor Correo de España i va deixar constància escrita de tot el viatge fins a Manila. Al seu diari descriu una travessia molt dura, marcada per la manca de menjar i d’aigua, i l’arribada al port de Manila el 17 de desembre de 1892.
Un cop a les Filipines, Costa es mostra com una persona molt observadora i detallista. Relata com era la gent, la seva manera de vestir, els paisatges, la vegetació, la fauna i les ciutats, així com els costums i les formes de vida de les diferents cultures que va conèixer, insistint sempre que explica només allò que ha vist amb els seus propis ulls.
Posteriorment és destinat a Mindanao, on inicia la seva campanya militar. Gràcies a la seva experiència prèvia treballant en un restaurant a Barcelona, fa de ranchero, és a dir, de cuiner. El diari també inclou capítols dedicats a les armes dels rebels i a la descripció dels comandaments militars.
El 10 d’octubre de 1895 torna malalt a Manila i és ingressat en un hospital, després de passar 19 mesos sense dormir en un llit. Entre els episodis més colpidors que recull el diari hi ha la seva participació com a voluntari en l’afusellament dels tretze màrtirs de Cavite. El 12 de setembre de 1896 torna novament a Manila i, pocs dies després, fa l’últim servei abans de tornar a Barcelona.
La conferència ha posat en valor aquest diari com un document històric de gran interès, que permet conèixer de primera mà l’experiència colonial i militar a Filipines a finals del segle XIX a través de la mirada d’un mataroní.
