El Foment Mataroní va acollir dimecres passat la conferència “La caça de bruixes dels anys 50. Maccarthisme”, a càrrec de l’historiador José Manuel Rua Fernández, en una sessió organitzada per les Aules Sènior de Mataró que va analitzar l’origen, desenvolupament i conseqüències d’aquest període de persecució ideològica.
Les Aules Sènior de Mataró van celebrar dimecres a les 6 de la tarda, al Foment Mataroní, una nova sessió formativa dedicada a un dels episodis més controvertits de la història contemporània dels Estats Units: el maccarthisme. La conferència, presentada pel president de les Aules, el Sr. Antoni Vilà, va anar a càrrec del Dr. José Manuel Rua Fernández (Riós, Ourense, 1976), investigador del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i professor del Departament d’Història i Institucions Econòmiques de la mateixa universitat.
Rua va situar l’origen d’aquest clima de persecució en el context de la Guerra Freda, que va dividir-se en tres fases principals: una primera etapa de màxima tensió entre 1947 i 1953; una segona, entre 1953 i 1980, marcada per la cursa armamentista; i una tercera que culminaria amb la fi del conflicte el 1991. En aquest entorn de por i suspicàcia constant, va explicar, es va generar una autèntica “caça de bruixes” que permetia a determinats sectors obtenir profit polític eliminant adversaris sota l’acusació de suposades simpaties comunistes.
El Dr. Rua va remarcar que, en aquest procés, els acusats havien de demostrar la seva innocència, invertint la lògica jurídica habitual. A més, es fomentava la delació entre companys de feina i coneguts, alimentant una espiral de sospita que va arribar a sectors tan visibles com la indústria cinematogràfica. El senador Joseph McCarthy, figura central del moviment, va traslladar les seves investigacions a llocs de gran ressò mediàtic com Hollywood, on guionistes, actors i personalitats públiques van ser obligats a comparèixer davant el Comitè d’Activitats Anticomunistes i a facilitar noms d’altres suposats simpatitzants comunistes. Aquest procés va derivar en les famoses llistes negres que van deixar milers de persones sense feina.
Entre els casos més colpidors que Rua va exposar destaca el del matrimoni Rosenberg, executat enmig d’un clima d’obsessió política que veia comunistes a tot arreu. Segons l’historiador, aquest episodi exemplifica fins a quin punt el maccarthisme va erosionar drets fonamentals i va generar un ambient de repressió ideològica sense precedents.
La conferència va concloure amb una reflexió sobre la importància d’analitzar críticament aquests episodis per comprendre com la por i la manipulació política poden posar en risc les llibertats democràtiques.
